ENTREVISTA Ricard Gómez, Júnior B >

“El bàsquet no és només per entrenar i marxar a casa”

Coneixem un mica més a fons Ricard Gómez, entrenador del Júnior B lila

Manel Exposito (FSA)

 

Quan Ricard Gómez va iniciar la seva trajectòria a l’Snatt’s FSA “volia viure un Campionat d’Espanya”. Una experiència única que va viure i gaudir el curs passat amb el Cadet A. Un somni fet realitat per part de l’entrenador del Júnior B. D’ajudant de Preferent Cadet a primer tècnic de Preferent Júnior. Parlem i coneixem una mica en profunditat l’entrenador del JrBFSA.

Tercera temporada com a tècnic lila a Sant Adrià després de tancar cicle a Sant Andreu Natzaret, com vas viure aquest canvi?

Tenia ganes de viure un bàsquet diferent. La meva parella va jugar a l’Snatt’s (Nora Barroso, generació del 94′) i va viure Campionats d’Espanya. I jo també volia viure aquestes experiències.

I aquesta temporada t’arriba l’oportunitat d’entrenar un equip que ja el coneixes del curs anterior i que és subcampió nacional.

Ja les coneixia i va ser una notícia molt positiva per a mi quan em van oferir entrenar aquest grup. Part del bloc ja el conec des de fa dues temporades.

Et facilita la feina dirigir un grup que ja es coneix a la pista?

Per una part és bona conèixer allò que el bloc ha treballat durant els darrers dos anys però alhora té la seva part negativa. Crec que per a mi és més fàcil fer el salt d’entrenador ajudant a primer ‘coach’ que per a les jugadores ser conscient que ja no sóc ajudant sinó entrenador. La relació no és la mateixa. M’agrada ser molt proper amb les jugadores però el caràcter no és el mateix.

Hi ha aquest neguit per part de companys entrenadors de ‘com s’aconsegueix ser la millor pedrera d’Espanya’?

Sí que pregunten. Però al final tot és qüestió de treball, treball i treball. És qüestió de pencar i exigir. A Sant Adrià s’ha de treballar. És igual es jugui al Cadet A, Mini Lila o Premini. No hi ha tanta diferència quan a gestió però sí a nivell d’implicació.

Parlem del Júnior B, 4 victòries i 3 derrotes en aquesta segona fase.

Guanyem contra els equips de la part alta i patim contra rivals que hauríem d’haver guanyat.

Estem parlant d’un bloc que la temporada que ve serà Junior A.

Jo treballo per a les jugadores. Elles ja sabem que aquesta temporada és per guanyar confiança, competir i augmentar els recursos que tenen: millorar en tir, circulació…ser millors jugadores. L’objectiu meu és mantenir la categoria. Les jugadores s’han de cohesionar.

Quin ambient hi ha fora de la pista?

A Marina sempre sopem junts després de l’entrenament. Parlem més enllà del bàsquet, fem sopars de tant en tant. El bàsquet no és només trobar-se per entrenar i marxar a casa. És el pre, post i durant. No estic acostumat a veure que les nenes no somriguin.